{"id":429,"date":"2018-03-15T11:30:06","date_gmt":"2018-03-15T11:30:06","guid":{"rendered":"https:\/\/carlesdalmau.com\/blog-articulos-actualidad\/http:"},"modified":"2018-03-19T10:31:39","modified_gmt":"2018-03-19T10:31:39","slug":"no-hay-derechos-humanos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/blog-articles-actualitat\/no-hay-derechos-humanos","title":{"rendered":"No hi ha drets humans"},"content":{"rendered":"<p>No hi ha drets humans sense conscienciaci\u00f3. Si no passem de les declaracions als fets, de l\u2019ordre no\u00e8tic al fenomel\u00f2gic, de la potencia a l\u2019acte sols ens resten paraules. Verba volant. Si les parts involucrades o stakeholders no els fem reals i possibles, no hi ha drets humans. Si no minimitzem els obstacles i resist\u00e8ncies per fer que els drets siguin efica\u00e7os i eficients, r\u00e0pids en la seva realitzaci\u00f3 i supervisi\u00f3 i amb els costos proporcionats, no hi ha drets humans. Seran paraules que la realitat haur\u00e0 buidat de contingut i de l\u2019\u00e8sperit que les va inspirar .<\/p>\n<p>Ateses les evidents resist\u00e8ncies i les expl\u00edcites vulneracions del Drets Humans a tot nivell, tamb\u00e9 a les ciutats, els subjectes i objectes dels drets humans, les persones, hem de renovar-nos en la practica de la conscienciaci\u00f3. A aquest fin respon aquest article escrit amb motiu del dia Internacional dels drets humans. La comunicaci\u00f3 i exig\u00e8ncia d\u2019aquest drets ha de ser constant i repetitiva. Fins a setanta vegades set per dir-ho clar. Els agents u operadors dels drets &#8211; com s\u2019ens diu darrerament- tenim el deure de comunicar aquesta bona not\u00edcia. Tot comunica segons Watslawich, tant la paraula com el silenci. El S\u00edndics hem de comunicar no sols l\u2019exist\u00e8ncia del Drets i denunciar les vulneracions sin\u00f3 que tenim l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019exercir-los i fer-los complir per els propis ciutadans corresponsables i de defensar-los tothora.<\/p>\n<p>Aix\u00ed com en el rigor democr\u00e0tic de la divisi\u00f3 de poders, el jutjador ha de jutjar i fer cumplir el jutjat, el ciutad\u00e0, sobir\u00e0, mandatari i origen dels tres poders ha de viure en societat segons els principis i l\u2019acatament als drets humans, respectant-los i fent-los respectar si cal. Es un deure sagrat del qual no \u00e9s pot dimitir si valorem la pau, la justicia i la lllibertat. Obliga sempre, des de que en tenim consci\u00e8ncia fins que deixem de tenir-la. I com a dipositaris d\u2019aquesta missi\u00f3 hem de difondre-la i posar-la al dia per activa i per pasiva, verbal i gestualment i per tots els medis haguts i per haver. \u00c9s peremtori fer-ho proactivament, amb realisme i esperan\u00e7a. Si, si, he escrit amb \u201cesperan\u00e7a\u201d i hi afegeixo amb militancia en el \u201ccompromis-deure-obligaci\u00f3\u201d en l\u2019objectiu com\u00fa de l\u2019expansi\u00f3 dels principis que fonamenten els drets i el coneixement dels drets humans un per un i tots en conjunt.<\/p>\n<p>El S\u00edndics i Sindiques, defensors i defensores municipals de greuges o de la ciutadania som, ens sabem o reconeixem com un d\u2019aquelles institucions compromeses i obligades a assolir aquest objectiu. El nostre \u00e0mbit territorial de treball son les ciutats i els ciutadans constitueixen la ra\u00f3 de ser dels drets que s\u2019exerceixen, es respecten i es defensen al bell mig de les nostres ciutats.<\/p>\n<p>Els tres pilars on reposen els Drets Humans s\u00f3n, la llibertat, la just\u00edcia i la pau. Aquests tres pilars amb diferens proporcions, es composen d\u2019una amalgama d\u2019actituds d\u2019alt valor estrat\u00e8gic per a als humans. Aquestes actituds que han estat llargament desitjades i s\u2019han elaborat amb la tecnologia m\u00e9s preuada -la cultura i l\u2019educaci\u00f3- son d\u2019una extraordinaria volatilitat i avui m\u00e9s que mai tant vital com l\u2019aire que respirem, l\u2019aigua o la llum del sol. El producte d\u2019aquest ingent tasca consisteix en l\u2019accci\u00f3 de respecte per la Dignitat dels membres de la familia humana i el Repecte per als drets iguals i inalienables de cada membre d\u2019aquesta familia.<\/p>\n<p>A la Declaraci\u00f3 dels Drets Humans del 10 de desembre de 1948 sobta que la paraula PAU sols s\u2019hagi escrit una vegada. Les al\u00b7lusions a la just\u00edcia s\u00f3n impl\u00edcites en tot l\u2019articulat i pel que fa a la llibertat \u00e9s reitera en la majoria dels 30 articles de que consta la declaraci\u00f3.<\/p>\n<p>Dels tres principis actius per bastir la societat humana, principis i pilars insubstituibles, penso que la pau \u00e9s la primig\u00e8nia de la que sorgeixen la llibertat i la just\u00edcia. S\u2019objectar\u00e0 que sense just\u00edcia \u00e9s compromet la llibertat i per tant la pau. Penso que en algun moment de l\u2019evoluci\u00f3, l\u2019esser hum\u00e0 va entendre que el m\u00e9s convenient per a ell, era l\u2019abs\u00e8ncia de conflicte. Un medi ambient pac\u00edfic en el que viure i deixar viure. Estar en pau i ser transmissor d\u2019aquesta forma d\u2019estar en societat. Fent-ho, va aprendre a respectar la llibertat dels altres, que tamb\u00e9 ho aprengu\u00e8ren i des de la viv\u00e8ncia de la llibertat se\u2019n deriv\u00e0 el gust per la just\u00edcia a fi de mantenir l\u2019status quo assolit en termes de pau. Tot plegat ha merescut el transcurs d\u2019uns 35.000 anys aproximadament. La primera gran declaraci\u00f3 de que tenim coneixement s\u2019esdevingu\u00e9 el 1285 ac amb motiu del tractat de Cadeix signat entre el impreris hitita i egipci. \u00c9s el primer tractat diplom\u00e0tic del qual se&#8217;n t\u00e9 const\u00e0ncia escrita, i va ser formalitzat entre el fara\u00f3 Rams\u00e9s II i el rei Huttusilis III, setze anys despr\u00e9s de la batalla de Cadeix que va enfrontar a ambd\u00f3s regnes. Tenim molt incorporat a occident el dec\u00e0leg de Mois\u00e8s. Amb tot, no \u00e9s fins el 1948 que els humans resolem declarar solemnement que tenim i ens devem dignitat. Som acreedors i deutors de la dignitat per el simple i extraordinari fet de ser persones. I en aquest positiu i permament reconeixement consisteix l\u2019aven\u00e7 tecnol\u00f2gic, en el respecte, un profund i actiu respecte per a totes i cada un dels humans, de les persones, de les seves difer\u00e8ncies. Activar el respecte \u00e9s dignificar la persona respectada o grup de persones alhora que resulta dignificat qui l\u2019exerceix i actua segons aquell principi. Tothom hi guanya: win-win.<\/p>\n<p>La Justicia, la llibertat i la pau s\u00f3n els tres costats d\u2019un triangle que cont\u00e8 l\u2019ess\u00e9ncia i causa eficient del \u201cser persona\u201d des de les \u00f2ptiques, pol\u00edtica, social i jur\u00eddica. aquesta ess\u00e9ncia es la dignitat. Dignitat \u201cper se\u201d, per esser i per estar en comunitat.<\/p>\n<p>El mateix succeeix en les ciutats. Aquestes seran m\u00e9s humanes, m\u00e9s dignes i dignificants dels ciutadans en la mesura que en elles s\u2019exerceixen els drets i les obligacions dimanants del fet de ser ciutad\u00e0 &#8211; persona que viu a la ciutat- en llibertat, justicia i pau.<\/p>\n<p>Enguany, des de el dia 1 a l 11 d\u2019octubre, diferents municipis del principat i en el marc del projecte conjunt i col\u00b7laboratiu conegut com \u201c Ciutats constructores de Pau\u201d acolliren a sis activistes per la pau amb la finalitat de conscienciar a la ciutadania sobre l\u2019importancia de la lluita per la construcci\u00f3 de la pau i els drets humans tot sensibilitzant a les seves poblacions sobre aquest tema i donara con\u00e8ixer les experi\u00e8ncies dels activistes per la pau per a la prevenci\u00f3 de conflictes, els acords de pau i el manteniment d\u2019una pau duradora.<\/p>\n<p>Ara i aqu\u00ed, els S\u00edndics, ajustant-nos a les realitats de cada municipi tamb\u00e9 fem, com s\u2019ha dit, una tasca continuada de conscienciaci\u00f3. Ho fem tot traslladant a la ciutadania la important idea que son ells, cada un d\u2019ells i no els altres, els veritables constructors de la pau. Heus aci la corresponsabilitzaci\u00f3 social. Ho s\u00f3n en tant que persones dignes i dignificants, en tant que membres d\u2019una familia, d\u2019una comunitat de ve\u00efns, d\u2019una associaci\u00f3, una ampa, un consell de barri, una comissi\u00f3 de festes o un colectiu reivindicatiu, un partit pol\u00edtic o una plataforma. La ciutadania a ciutat s\u2019exerceix 24 hores al dia 365 dies l\u2019any vivint i convivent amb llibertat, justicia i pau. Que la societat on vius sigui digna exigeix la teva conscienciaci\u00f3, ciutad\u00e0 que m\u2019has llegit. No miris enfora, al Ajuntament o al parlament, primer mira`\u2019t a tu. Passa-ho als teus amics, coneguts i saludats. Prent-ne consci\u00e8ncia i act\u00faa. Act\u00faa ja. Altrament no hi han drets humans.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>No hi ha drets humans sense conscienciaci\u00f3. Si no passem de les declaracions als fets, de l\u2019ordre no\u00e8tic al fenomel\u00f2gic, de la potencia a l\u2019acte sols ens resten paraules. Verba volant. Si les parts involucrades o stakeholders no els fem reals i possibles, no hi ha drets humans. Si no minimitzem els obstacles i resist\u00e8ncies [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-429","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sense-categoria-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/429","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=429"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/429\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":501,"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/429\/revisions\/501"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=429"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=429"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=429"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}