M\u2019explico. Dues frases ens interpel\u00b7len: \u201cSi no ho veig, no m\u2019ho crec\u201d i \u201cCreure \u00e9s crear\u201d. Bona part de l\u2019\u00e8xit d\u2019un proc\u00e9s de mediaci\u00f3 es desenvolupa a l\u2019espai que hi ha entre aquestes dues frases. Els mediadors diem: \u201cQui t\u00e9 el poder s\u00f3n les parts\u201d. No tan sols ho diem sin\u00f3 que ens ho creiem, en tenim la convicci\u00f3.<\/p>\n
Tamb\u00e9 creiem que amb la mediaci\u00f3 retornem el poder del canvi \u201capoderant\u201d qui sempre l\u2019ha tingut i el t\u00e9, \u00e9s a dir, les persones vinculades per una situaci\u00f3 que elles viuen, perceben o entenen com a conflictiva. Aix\u00ed mateix, els mediadors i les mediadores sabem que les parts, en moltes ocasions, no s\u00f3n conscients que s\u00f3n posse\u00efdores exclusives d\u2019aquest \u201cpoder\u201d.<\/p>\n
Les parts tenen tota<\/em> la capacitat d\u2019obrar per assolir acords, per operar i per activar \u201cel\u201d o \u201cels\u201d canvis. \u00c9s a dir, les persones, per mitj\u00e0 del di\u00e0leg, poden crear i transformar la seva pr\u00f2pia realitat. El secret per activar el canvi dep\u00e8n d\u2019elles. Quan les persones s\u2019asseuen per primera vegada a la taula de mediaci\u00f3, els mediadors sabem que tamb\u00e9 hi ha els acords \u201cen pot\u00e8ncia\u201d. I tamb\u00e9 sabem que mesclat en la realitat de les parts hi han les m\u00e9s diverses barreres i resist\u00e8ncies que impediran els acords.<\/p>\n En el treball d\u2019acompanyament i conducci\u00f3 del proc\u00e9s de mediaci\u00f3 hem de fer aflorar aquelles potencialitats d\u2019ambdues parts en benefici propi i, molt possiblement, de terceres persones afectades per la situaci\u00f3 conflictiva. Igualment, hem de restablir i equilibrar posicions entre les persones, polir les arestes, trencar les sagetes i dards enverinats i detectar i dissoldre les resist\u00e8ncies. Com deia un professor de filosofia: \u201cHem de passar de l\u2019ordre no\u00e8tic al fenomenol\u00f2gic, de la pot\u00e8ncia a l\u2019 acte\u201d. Aquesta missi\u00f3 que coneixem b\u00e9 les mediadores i els mediadors, tenim el mandat legal i l\u2019obligaci\u00f3 moral de fer-los-hi avinents a les persones que han sol\u00b7licitat i s\u2019han avingut a cercar els acords en un proc\u00e9s de mediaci\u00f3.<\/p>\n Els mediadors tamb\u00e9 creiem que l\u2019inici de l\u2019acci\u00f3 transformadora, un primer efecte de la mediaci\u00f3, s\u2019assoleix quan les persones es disposen a dialogar entre elles i davant d\u2019una persona imparcial. \u00c9s m\u00e9s, tot comen\u00e7a quan el mediador contacta amb una de les parts per proposar-li la mediaci\u00f3, o encara abans, tot comen\u00e7a quan alg\u00fa \u00e9s conscient que t\u00e9 un problema i cerca ajuda o la hi proposen.<\/p>\n Recentment he escoltat una magistrada que afirmava que la mediaci\u00f3 -abandonant, sortosament ja, l\u2019adjectiu d\u2019 \u201calternatiu\u201d- \u00e9s una forma real d\u2019impartir just\u00edcia at\u00e8s que actua en el si dels conflictes reals que pateixen les persones, i no tant sobre els efectes jur\u00eddics, drets i obligacions derivades d\u2019aquells conflictes. En altres paraules, en molts casos el proc\u00e9s judicial passar\u00e0, i s\u2019executar\u00e0 el que va estar jutjat, per\u00f2 els conflictes personals romandran, en molts casos, agreujats per un seguit de sent\u00e8ncies. La mediaci\u00f3 ha de treballar amb els conflictes reals de les persones, m\u00e9s que amb els seus drets i obligacions. Aquesta \u00e9s una \u201cidea-for\u00e7a\u201d que cal potenciar i clarificar: la soluci\u00f3 acordada passa per l\u2019abordatge dels conflictes reals entre les parts; en primer lloc de les premisses i situacions conflictives en tota la seva amplitud, i en segon lloc de les solucions, acords o pactes.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, aquestes creences que tenim els mediadors i les mediadores les hem de traslladar, comunicar, inculcar -diria jo-, a les parts \u201cmediades\u201d, als subjectes principals del proc\u00e9s de mediaci\u00f3. Resulta determinant que les parts ho assumeixin, que en prenguin consci\u00e8ncia, que s\u2019ho creguin. No n\u2019hi ha prou que en tinguin un coneixement intel\u00b7lectual o que se\u2019ls informi per garantir els seus drets i per respectar la seva llibertat alhora que es fa efectiu el principi de la voluntarietat. Certament s\u00ed, aix\u00f2 ha de ser aix\u00ed, per\u00f2 cal focalitzar incisivament tot apel\u00b7lant a la intel\u00b7lig\u00e8ncia de les persones que s\u2019han de creure que la soluci\u00f3, els acords, els pactes i el canvi dep\u00e8n \u00fanicament d\u2019ells. Cal que els mediadors no avancem en la mediaci\u00f3 si observem que aquesta presa de consci\u00e8ncia de les parts no s\u2019assoleix. Aix\u00f2 resulta d\u2019aquesta manera per l\u2019evid\u00e8ncia contrastada que si les persones no creuen en quelcom, no crearan les bases, les condicions, les actituds i les circumst\u00e0ncies favorables als acords i, conseg\u00fcentment, no veuran realitzades les expectatives de canvi o b\u00e9 una part perjudicar\u00e0 la possibilitat i el treball efectiu de l\u2019altra. Cal que els mediadors, \u201cin mediando\u201d hi dediquem el temps necessari, que no menystinguem aquesta fase del proc\u00e9s.<\/p>\n Altrament, el desacord i la frustraci\u00f3 est\u00e0 assegurada. D\u2019alguna manera, el costum dominant en la cultura del conflicte, el sistema imperant es fonamenta en el fet que els problemes d\u2019uns els solucionen uns altres. La delegaci\u00f3 funciona aix\u00ed: \u201cJo em complico la vida i tu me la \u00abdescompliques\u00bb, jo inverteixo energies i vitalitat en problematitzar un entorn i altres es guanyen la vida per dirimir sobre aquells problemes\u201d. Aix\u00ed, resulta que el sistema ha inoculat als actors la creen\u00e7a que la soluci\u00f3 la tenen altres, els experts, els professionals dels conflictes d\u2019 \u201caltri\u201d, per\u00f2 mai un mateix. Aquesta perversa creen\u00e7a inserida en la consci\u00e8ncia de la ciutadania \u00e9s la gran resist\u00e8ncia i dificultat amb qu\u00e8 ens trobem els mediadors i les mediadores. \u00c9s m\u00e9s, a parer meu \u00e9s una de les causes per les quals no s\u2019assoleixen acords ja que les parts no s\u2019ho creuen, no s\u00f3n conscients del seu propi poder, de la seva capacitat transformadora. I com que no s\u2019ho creuen, no ho visualitzem com a possible i, l\u00f2gicament per\u00f2 equivocadament, no creen la seva nova realitat. Si fossin creients, possiblement actuarien en el canvi, o almenys el facilitarien.<\/p>\n <\/p>\n – No m\u2019ho puc creure! -digu\u00e9 Al\u00edcia.<\/em><\/p>\n – No pots? -digu\u00e9 la Reina en to compassiu-. Intenta-ho una altra vegada: respira fondo i tanca els ulls.<\/em><\/p>\n Al\u00edcia somrigu\u00e9.<\/em><\/p>\n – \u00c9s in\u00fatil intentar-ho -digu\u00e9-. Hom no pot creure coses impossibles.<\/em><\/p>\n – Jo m\u2019atreviria a dir que no has practicat suficient -digu\u00e9 la Reina-. Quan tenia la teva edat, sempre ho feia durant mitja hora cada dia! Caram! De vegades m\u2019he cregut fins a sis coses impossibles abans del desdejuni.\u201d<\/em><\/p>\n Carroll, Lewis: \u201cAl\u00edcia a trav\u00e9s del mirall\u201d<\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" M\u2019explico. Dues frases ens interpel\u00b7len: \u201cSi no ho veig, no m\u2019ho crec\u201d i \u201cCreure \u00e9s crear\u201d. Bona part de l\u2019\u00e8xit d\u2019un proc\u00e9s de mediaci\u00f3 es desenvolupa a l\u2019espai que hi ha entre aquestes dues frases. Els mediadors diem: \u201cQui t\u00e9 el poder s\u00f3n les parts\u201d. No tan sols ho diem sin\u00f3 que ens ho creiem, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[17],"tags":[],"class_list":["post-495","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-mediacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/495","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=495"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/495\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":559,"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/495\/revisions\/559"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=495"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=495"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carlesdalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=495"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}