L’ordenament jurídic espanyol i en conseqüència també el català, finalment s’han adaptat a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat [CDPD] feta a Nova York el 13 de desembre de 2006.  El paradigma que pretén canviar-ho tot  el trobem a l’article 12 de la CDPD  que obliga als Estats a:

1) que  reconeguin que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions que les altres en tots els aspectes  de la vida.

2) que adoptin les mesures que els permetin l’accés als suports que necessitin i

3) que en totes les mesures relatives a l’exercici de la capacitat jurídica s’adoptin salvaguardes o garanties per evitar abusos.

“Totes les persones som iguals davant la llei i en virtut d’aquesta tenim dret a la protecció legal igual i a beneficiar-nos de la llei en igual mesura sense cap discriminació.

Així ho indica l’article 5.1 de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, redactada a Nova York el 13 de desembre de 2006 i ratificada per l’estat espanyol el 22 d’abril de 2008.

La Llei 8/2021 elimina l’institut de la  tutela, la potestat parental prorrogada i la potestat parental rehabilitada per a les persones adultes amb discapacitat i introdueix al Codi Civil el Títol XI, “Mesures de suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica“.

Tanmateix, si la persona amb discapacitat resideix a Catalunya, s’apliquen les disposicions del Codi Civil Català. A Catalunya, la institució de l’assistència esdevé l’eix principal  o la mesura de suport principal per a les persones amb discapacitat que tenen dificultats de diversa intensitat per a prendre decisions en igualtat de condicions. Aprofundeixo sobre aquesta qüestió en l’article del Blog “L’Assistència a les persones amb Discapacitat al Codi Civil de Catalunya (CCC)”.

A continuació resumeixo el procediment per establir mesures de suport judicial a persones amb discapacitat.

Per posar en marxa mesures de suport judicial, cal tramitar un expedient de jurisdicció voluntària, conegut com a “expedient de provisió de mesures judicials de suport a persones amb discapacitat”. Aquest procediment està regulat als articles 42 bis a) i següents de la Llei de la Jurisdicció Voluntària.

Qui pot iniciar l’expedient?

L’expedient pot ser iniciat per:

– el Ministeri Fiscal
– la mateixa persona amb discapacitat,
– el seu cònjuge (sempre que no estigui separat legalment o de fet)
– la parella de fet, o
– els seus familiars directes (descendents, ascendents o germans).

Quina documentació cal presentar?

La sol·licitud inicial ha d’incloure:

– documents que demostrin la necessitat d’establir mesures de suport,

– un informe pericial elaborat per professionals dels àmbits social i sanitari, on s’indiquin les mesures més adequades pel cas concret,

i la proposta de proves que es considerin necessàries per a la compareixença.

Què passa després de presentar la sol·licitud?

Quan la sol·licitud és admesa, es convoca una compareixença (una reunió davant del jutge) on han d’assistir: el Ministeri Fiscal, el cònjuge o familiars de la persona amb discapacitat, i, per descomptat, la persona interessada.

En els cinc dies següents a rebre la citació, qualsevol d’aquestes persones pot proposar les proves que consideri necessàries.

En què consisteix la compareixença?

Durant la compareixença, l’autoritat judicial mantindrà una entrevista amb la persona amb discapacitat. En aquesta entrevista, es valoraran:

– les opcions de suport disponibles dins del seu entorn social o comunitari,

– o bé la possibilitat d’establir mesures de suport de caràcter voluntari.

Acceptació o oposició a les mesures

Després de l’entrevista:

– La persona amb discapacitat pot acceptar les mesures proposades o oposar-s’hi.

– Les altres parts també poden manifestar la seva oposició.

En cas d’oposició, caldrà presentar una demanda contenciosa (un procediment judicial formal) per decidir sobre l’adopció de les mesures de suport.

Des de 1997, la meva experiència com Advocat especialista en Dret Civil i de Família, especialment tractant qüestions de Divorci en les quals sovint intervenien complexes circumstàncies familiars, van despertar en mi un gran interès i atenció cap a la defensa i protecció dels drets de les persones més vulnerables −sovint els fills dels cònjuges.

Posteriorment, en els 12 anys de servei com a Síndic de Greuges (Defensor del Ciutadà) de Sant Boi de Llobregat, els més de 1.200 casos en els quals vaig intervenir i la gran complexitat de moltes de les situacions que vaig tractar van estimular fortament la meva sensibilitat per la protecció i defensa de la dignitat de les persones.

En tots aquests anys la meva responsabilitat com a Patró de SOM Fundació m’ha permès desenvolupar una visió àmplia i contrastada, en vàries ocasions en primera persona, sobre les circumstàncies dels més de persones usuàries  assistides per la Fundació.

Sens dubte, tant la meva formació com el conjunt de vivències i aprenentatges acumulats com Advocat, Síndic de Greuges i Patró de Som Fundació m’han proporcionat un coneixement teòric i pràctic de gran valor en els distints procediments de proveïment de suports  que he dut a terme fins avui en dia.

Podràs trobar més informació sobre la meva manera d’entendre la professió i la meva trajectòria professional en la secció “Sobre mi“.