Amb la sentència de divorci es trenca el vincle jurídic entre dues persones que pel matrimoni havien establert una comunitat de vida en la qual, com a cònjuges, s’havien de respectar, actuar en interès de la família, guardar-se lleialtat, ajudar-se i oferir-se socors mutu. En aquesta comunitat de vida ambdós cònjuges tenien els mateixos drets i deures, en especial la guarda i cura dels altres membres de la família que estaven al seu càrrec i que convivien amb ells, havent de compartir les responsabilitats domèstiques.

Una sentència de divorci estableix un nou ordre que regula les múltiples i variades situacions (drets i obligacions) en les quals es troben les persones divorciades. Però no només afectarà als excònjuges; si hi ha fills, estableix com els fills han de conviure i relacionar-se amb els pares. Aquesta és sempre la primera i principal decisió d’aquests i objecte d’una atenció especialíssima per part del jutge i del fiscal, atès que s’han de preservar i protegir els interessos dels menors d’edat.

En aquest sentit, és decisiu l’acord o la disposició legal sobre quin dels progenitors tindrà la guarda i custodia dels fills o si serà compartida.

Resulta també fonamental determinar l’anomenat pla de parentalitat -com decideixen els progenitors desenvolupar la seva pàtria potestat respecte dels seus fills-. En funció de com es determina la guarda i custodia dels menors, s’haurà de regular el denominat règim de visites, estades i comunicació entre el progenitor no custodi i els fills.

Igualment s’haurà de determinar la pensió d’aliments. Els fills tenen tot el dret a estar amb cada un dels seus pares. De la mateixa manera tenen dret a ser cuidats i alimentats en sentit ampli; és a dir, els pares s’han de responsabilitzar totalment dels menors, i això passa per determinar aquella quantitat de diners que el no custodi entregarà al progenitor custodi per tal que l’administri en la guarda, cura i alimentació dels fills comuns. També s’haurà de concretar com es cobriran les despeses extraordinàries derivades de les eventuals necessitats dels fills (per exemple: ortodòncia, matrícula universitària, classes particulars, activitats extraescolars, entre altres coses).

Finalment, i en paral·lel a la qüestió dels fills, s’han de prendre decisions respecte del domicili familiar. En l’àmbit del dret de família l’elenc de situacions i possibilitats és enorme. De totes maneres i com a criteri bàsic l’adjudicació del domicili familiar -sigui quin sigui el règim de propietat- s’adjudicarà al cònjuge més necessitat com a principal posseïdor del dret real de l’ús. Així mateix, s’haurà de garantir que els fills quedin ben emparats i protegits, sent beneficiaris del dret d’ús, normalment amb el cònjuge custodi.

Altres aspectes que han de constar a la sentència de divorci (si se sol·licita per alguna de les parts) són els relatius a la pensió compensatòria, ja sigui per causa del desequilibri econòmic que suposi la ruptura de la convivència o per la compensació econòmica pel “treball” que una de les parts hagi aportat a la relació sense contraprestació econòmica (per exemple col·laboració en un negoci familiar sense percepció de salari ni alta a la seguretat social) sota un règim econòmic matrimonial de separació de béns.

Addicionalment, també pot constar a sentència la liquidació del règim econòmic matrimonial i la divisió dels béns en comunitat ordinària (per exemple propietats immobiliàries), així com el repartiment de l’aixovar familiar (mobles, electrodomèstics i altres objectes de valor que es trobin a la llar familiar).

Cada ruptura matrimonial o de parella de fet presenta un món de possibilitats i un laberint amb més o menys sortides a disposició de les parts; els artífexs de trobar les sortides del seu conflicte són ells mateixos. Trobar i seguir els fils per arribar a solucions estables depèn d’ells; ni dels advocats ni del sistema judicial ni del jutge que ha d’impartir justícia en un àmbit tan especial i íntim com ho és la família i les relacions interpersonals.

L’ordenament jurídic preveu la possibilitat que les persones recorrin a la mediació, sigui abans de presentar la demanda i iniciar el plet (Mediació prejudicial) o ja incursos en el procediment (Mediació intrajudicial). Alternativament, també és possible -i cada cop més freqüentment- que sigui el mateix jutge que en vista de les circumstàncies aconselli o suggereixi a les parts que rebin una sessió d’informació (Sessió informativa prèvia) sobre el procediment de la mediació familiar atès que creu que encara és possible que es pugui arribar a un acord beneficiós per ambdues parts.

La meva experiència en l’àmbit dels Divorcis es remunta a l’any 1997, quan després de Llicenciar-me i especialitzar-me en Dret Civil i de Família, vaig començar a dur a terme casos de separacions i divorcis. En paral·lel a l’exercici en aquest àmbit del Dret, és innegable que els 12 anys de servei com a Síndic de Greuges (Defensor del Ciutadà) de Sant Boi de Llobregat i els més de 1.200 casos en els quals vaig intervenir en aquest període han tingut un profund impacte en la forma de tractar qualsevol conflicte entre parts i obtenir una solució equitativa i duradora.

Podràs trobar més informació sobre la meva forma d’entendre la professió i la meva trajectòria professional a la secció “Sobre mi“.