Acte del grup Tertúlies Santboianes per debatre sobre Participació Ciutadana.
De nou el grup Tertúlies Santboianes ens hem aplegat a Can Massallera per “tocar el tambor”. Hem convocat persones amigues, conegudes i saludades de la societat santboiana per tal que, assistint a la tertúlia-taula rodona, participin en aquest acte públic i obert, primer escoltant i després dialogant. També hem practicat dos exercicis de democràcia directa: hem votat en un referèndum “ad hoc” (sobre si la ciutadania ha de tenir l’obligació o no de participar) i hem respost una consulta. Ambdues activitats s’han realitzat online. Tot escoltant els quatre ponents volíem palesar com n’és de fàcil interactuar amb les TIC i com l’extensió d’aquestes eines han impactat i modificat comportaments i dinàmiques dels distints agents socials, la ciutadania, les associacions i les administracions públiques, principalment.
Ens han acompanyat quatre conciutadans ben actius i implicats en la participació ciutadana: Joan Ros, audiòleg; Mari Pau Martínez, responsable de la Plataforma Social Salesiana de Sant Boi-Salesians Sant Jordi; Paqui Soriano, advocada i mediadora, i Nico Cabezas, educador social i tècnic de projectes de governança de l’Ajuntament de Sant Boi. Totes i cada una d’aquestes persones han disposat de temps −limitat− per explicar-nos com han viscut la participació, quina opinió els mereixia l’actual estat de la d’aquesta i com albiren el futur. Seguidament, hem entrat en el debat entre els ponents i finalment amb el públic assistent al acte. A l’inici de l’acte, i una vegada fetes les presentacions de rigor, Xavier Fontbona ens ha instruït i ha coordinat la votació del primer referèndum ciutadà organitzat per Tertúlies Santboianes. A les 21:10, amb 10’ de retard sobre l’horari previst, hem procedit a respondre la consulta, els resultats de la qual s’han exposat al públic abans de finalitzar l’acte que ens aplegava. Quant a la valoració de l’activitat realitzada, una cop hem après la dinàmica de l’ús de l’instrument TIC, hem acordat que els assistents podien fer-la des del seu domicili durant tot el dia 26, a mode de dia de reflexió, i el dia 27 l’organització els reenviaria els resultats per correu electrònic.
De diverses maneres i posicionaments complementaris −segons la meva opinió− els ponents, primer, i les assistentes, després, han anat esmentant els distints processos participatius que hi ha hagut a la ciutat, les dinàmiques, certes valoracions i crítiques al sistema. S’ha emfatitzat la necessitat de treballar els valors de la participació durant la infància dels ciutadans i ciutadanes, des de l’escola i des del si de les organitzacions i les famílies. S’ha esmentat la necessitat que té la societat de repensar i de recrear els mètodes, eines i protocols de la participació, per a facilitar l’exercici del dret a la participació. Segur que em deixo molta tinta al tinter, però d’aquesta “tamborinada tertuliana” em ressonen alguns tocs, com ho són la constatació de l’interès social de la qüestió plantejada i del plantejament obert i interactiu amb tota la ciutadania, també aquella que no era present a l’acte, joves i ciutadania nouvinguda a la ciutat. Em quedo amb la idea que som ciutadania persistent.
Em quedo amb la idea que la participació ciutadana potser és un dret d’obligat compliment.