Amb la sentència de divorci es trenca el vincle jurídic entre dues persones que pel matrimoni havien establert una comunitat de vida en la qual, com a cònjuges, s’havien de respectar, actuar en interès de la família, guardar-se lleialtat, ajudar-se i oferir-se socors mutu. En aquesta comunitat de vida ambdós cònjuges tenien els mateixos drets i deures, en especial la guarda i cura dels altres membres de la família que estaven al seu càrrec i que convivien amb ells, havent de compartir les responsabilitats domèstiques.
Una sentència de divorci estableix un nou ordre que regula les múltiples i variades situacions (drets i obligacions) en les quals es troben les persones divorciades. Però no només afectarà als excònjuges; si hi ha fills, estableix com els fills han de conviure i relacionar-se amb els pares. Aquesta és sempre la primera i principal decisió d’aquests i objecte d’una atenció especialíssima per part del jutge i del fiscal, atès que s’han de preservar i protegir els interessos dels menors d’edat.
En aquest sentit, és decisiu l’acord o la disposició legal sobre quin dels progenitors tindrà la guarda i custodia dels fills o si serà compartida.
Resulta també fonamental determinar l’anomenat pla de parentalitat -com decideixen els progenitors desenvolupar la seva pàtria potestat respecte dels seus fills-. En funció de com es determina la guarda i custodia dels menors, s’haurà de regular el denominat règim de visites, estades i comunicació entre el progenitor no custodi i els fills.
Igualment s’haurà de determinar la pensió d’aliments. Els fills tenen tot el dret a estar amb cada un dels seus pares. De la mateixa manera tenen dret a ser cuidats i alimentats en sentit ampli; és a dir, els pares s’han de responsabilitzar totalment dels menors, i això passa per determinar aquella quantitat de diners que el no custodi entregarà al progenitor custodi per tal que l’administri en la guarda, cura i alimentació dels fills comuns. També s’haurà de concretar com es cobriran les despeses extraordinàries derivades de les eventuals necessitats dels fills (per exemple: ortodòncia, matrícula universitària, classes particulars, activitats extraescolars, entre altres coses).
Finalment, i en paral·lel a la qüestió dels fills, s’han de prendre decisions respecte del domicili familiar. En l’àmbit del dret de família l’elenc de situacions i possibilitats és enorme. De totes maneres i com a criteri bàsic l’adjudicació del domicili familiar -sigui quin sigui el règim de propietat- s’adjudicarà al cònjuge més necessitat com a principal posseïdor del dret real de l’ús. Així mateix, s’haurà de garantir que els fills quedin ben emparats i protegits, sent beneficiaris del dret d’ús, normalment amb el cònjuge custodi.
Altres aspectes que han de constar a la sentència de divorci (si se sol·licita per alguna de les parts) són els relatius a la pensió compensatòria, ja sigui per causa del desequilibri econòmic que suposi la ruptura de la convivència o per la compensació econòmica pel “treball” que una de les parts hagi aportat a la relació sense contraprestació econòmica (per exemple col·laboració en un negoci familiar sense percepció de salari ni alta a la seguretat social) sota un règim econòmic matrimonial de separació de béns.
Addicionalment, també pot constar a sentència la liquidació del règim econòmic matrimonial i la divisió dels béns en comunitat ordinària (per exemple propietats immobiliàries), així com el repartiment de l’aixovar familiar (mobles, electrodomèstics i altres objectes de valor que es trobin a la llar familiar).
Cada ruptura matrimonial o de parella de fet presenta un món de possibilitats i un laberint amb més o menys sortides a disposició de les parts; els artífexs de trobar les sortides del seu conflicte són ells mateixos. Trobar i seguir els fils per arribar a solucions estables depèn d’ells; ni dels advocats ni del sistema judicial ni del jutge que ha d’impartir justícia en un àmbit tan especial i íntim com ho és la família i les relacions interpersonals.
L’ordenament jurídic preveu la possibilitat que les persones recorrin a la mediació, sigui abans de presentar la demanda i iniciar el plet (Mediació prejudicial) o ja incursos en el procediment (Mediació intrajudicial). Alternativament, també és possible -i cada cop més freqüentment- que sigui el mateix jutge que en vista de les circumstàncies aconselli o suggereixi a les parts que rebin una sessió d’informació (Sessió informativa prèvia) sobre el procediment de la mediació familiar atès que creu que encara és possible que es pugui arribar a un acord beneficiós per ambdues parts.
La meva experiència en l’àmbit dels Divorcis es remunta a l’any 1997, quan després de Llicenciar-me i especialitzar-me en Dret Civil i de Família, vaig començar a dur a terme casos de separacions i divorcis. En paral·lel a l’exercici en aquest àmbit del Dret, és innegable que els 12 anys de servei com a Síndic de Greuges (Defensor del Ciutadà) de Sant Boi de Llobregat i els més de 1.200 casos en els quals vaig intervenir en aquest període han tingut un profund impacte en la forma de tractar qualsevol conflicte entre parts i obtenir una solució equitativa i duradora.
Podràs trobar més informació sobre la meva forma d’entendre la professió i la meva trajectòria professional a la secció “Sobre mi“.
Què és un “divorci amistós” o de mutu acord?
És aquell procediment en el qual ambdós cònjuges han acordat, com a mínim, tots aquells extrems exigits per la llei. Acords que es concreten en el conegut com a Conveni Regulador.
Si hi ha fills, aquests constitueixen l’interès prioritari. Així, s’acorda el pla de parentalitat, els aliments que han de prestar (tant els ordinaris com els extraordinaris), si es dóna el cas, les relacions personals amb els avis i els germans que no convisquin en el mateix domicili.
Si hi ha lloc en el conveni es determinarà la pensió compensatòria, la atribució o distribució de l’ús de la residència familiar amb l’aixovar domèstic. Si les circumstàncies particulars tingudes durant la convivència ho possibilitessin, també s’estableix la pensió compensatòria per raó de treball, la liquidació del règim econòmic matrimonial i la divisió dels béns comuns.
Aquest procediment sol ser més ràpid. Si no hi ha fills menors d’edat existeix la possibilitat de divorciar-se davant del Notari.
Quines són les conseqüències fiscals d'un Divorci?
No oblidem la fiscalitat de les crisis de parella o matrimonials. La planificació fiscal del divorci és important. L’impacte fiscal dels acords que s’adoptin en el Conveni Regulador (Mutu acord i Mediació) són suficientment transcendents com perquè cada part consulti el seu advocat/da.
Entre altres coses s’haurà d’estar informat sobre la tributació de les diferents pensions, la compensatòria, la d’aliments, i això segons se sigui pagador o receptor de les pensions.
Quan existeixi divisió de la cosa comú hi haurà alteracions en el patrimoni de la parella, amb independència de que es compensin o no amb diners, havent de tenir en compte no només la tributació directa (IRPF), sinó també la indirecta (IVA/TPO/AJD) i local (IIVTNU).
Es produeix un excés d’adjudicació si algun copropietari s’adjudica més del que li correspon respecte de la seva quota de titularitat.