El conflicte, les situacions controvertides i complexes són habituals, normals i pròpies de les persones i de les comunitats humanes. En opinió de significats conflictòlegs, els conflictes són neutres, ni bons ni dolents en si mateixos. Senzillament, són consubstancials a la naturalesa humana.

En la nostra cultura occidental, els sistemes que la societat ha ideat per solucionar les diferències i els conflictes s’han centrat tradicionalment en la confrontació adversativa, recorrent als tribunals de justícia amb la pretensió de guanyar l’adversari, obtenir l’èxit i que ens donin tota la raó. En definitiva, vèncer, inclús humiliar l’altra part.

La realitat, no obstant, és que són la majoria aquells tipus de situacions o relacions en les quals, malgrat el conflicte, les persones, grups o comunitats han de seguir mantenint relacions, contacte o comunicació per diversos motius. L’experiència demostra que en tots aquests casos, la “victòria” als tribunals possiblement haurà resolt un problema jurídic… Però quasi amb total seguretat no haurà solucionat ni orientat, ni haurà contribuït a solucionar el vertader conflicte preexistent entre les parts, que sens dubte ressorgirà.

Cal reconèixer que, en les nostre societats,  juntament amb l’ordre jurisdiccional, han existit i existeixen altres  formes  de solucionar les diferències (jutges de pau, síndics de greuges o defensors de la ciutadania, l’arbitratge,  etc.). A aquest reconeixement cal afegir les directives del Parlament Europeu i les recomanacions del Consell d’Europa que reiteren que un sistema de justícia modern ha d’incorporar mitjans alternatius de solució de conflictes.

En concordança amb les Directives esmentades, la Mediació s’ubica en els coneguts com a ADR (acrònim anglès d’Alternative Dispute Resolution, és a dir, Resolució Alternativa de Conflictes). La Llei Orgànica 1/2025  de  mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia ha inserit i conceptuat la mediació  com un MASC, és a dir com un “Mitjà Adequat de Solució de Controvèrsies” en via no jurisdiccional.  També s’han regulat en  aquesta Llei Orgànica 1/2025 altres procediments  com la conciliació privada, l’oferta vinculant, l’opinió d’experts independents o el procediment col·laboratiu.

La mediació és un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que pretén facilitar la comunicació entre les persones, per tal que elles mateixes gestionin una solució dels conflictes que els afecten, amb l’assistència d’una persona professional mediadora que actua de manera imparcial i neutral, propiciant l’assoliment d’acords entre les parts.

La Mediació com a mètode de gestió de conflictes permet:

a) Evitar l’inici de processos judicials

b) Agilitzar els processos judicials ja iniciats

c) Reduir els costos i efectes d’un procés judicial

Participant voluntàriament en un procediment de mediació, pretenem assolir acords favorables per les parts, pretenem gestionar i transformar el conflicte, minimitzar els seus costos (emocionals i econòmics) i canalitzar les possibles futures relacions, atès que les solucions o acords assolits no han sigut fruit de la confrontació, sinó de la col·laboració i del diàleg constructiu de les parts, facilitat pel professional de la Mediació.

El procediment de mediació és aplicable tant en assumptes civils com mercantils. Dins l’àmbit civil,  la mediació famliar es la  gran especialitat i temàtica pionera des de l’any 2000. La mediació familiar comprèn, entre d’altres, les següents temàtiques :

a) Les situacions de nul·litat matrimonial, separació o divorci i les matèries que han de ser acordades en el corresponent conveni regulador.

b) Les situacions de les parelles estables en trencar-se la convivència.

c) La liquidació dels règims econòmics matrimonials.

d) Assumptes relatius a la filiació, adopció i acollida.

e) Els conflictes derivats de l’exercici de la potestat parental i del règim i forma d’exercici de la custòdia dels fills.

f) Els conflictes relatius a la comunicació i relació entre progenitors, descendents, avis, néts i altres parents i persones de l’àmbit familiar.

g) Els conflictes relatius a l’obligació d’aliments entre parents i la cura de les persones majors o dependents en les quals existeixi una relació de parentiu.

h) La liquidació de béns en situació de comunitat entre els membres d’una família (divisió de “la cosa comú”, principalment propietats immobiliàries).

i) Les qüestions relacionals derivades de la successió d’una persona (herència).

j) Els conflictes sorgits en les relacions de convivència d’“ajuda mútua” (quan dues o més persones conviuen en una mateixa llar habitual i comparteixen, sense contraprestació i amb voluntat de permanència i ajuda mútua, les despeses comunes o el treball domèstic, o ambdues coses, Art. 240-1 CCCat).

k) Els aspectes de convivència en les acollides d’ancians, l’elecció de tutors, l’establiment del règim de visites a les persones incapacitades i les qüestions econòmiques derivades de l’exercici de la tutela o de la guarda de fet.

l) Els conflictes de relació entre persones sorgits en el sí de l’empresa familiar.

m) Qualsevol altre conflicte en l’àmbit del dret de la persona i de la família susceptible de ser plantejat judicialment.

Addicionalment, la mediació civil no-familiar també comprèn qualsevol tipus de qüestió o pretensió en matèria de dret privat que pugui conèixer-se en un procés judicial i que es caracteritzi perquè s’hagi trencat la comunicació personal entre les partes, si aquestes han de mantenir relacions en el futur i, particularment, entre altres coses. Aquests podrien ser els casos de:

a) Els conflictes relacionals sorgits en l’àmbit de les associacions i fundacions.

b) Els conflictes relacionals en l’àmbit de la propietat horitzontal i en l’organització de la vida ordinària de les urbanitzacions (per exemple quan sorgeixen conflictes entre veïns).

c) Les diferències greus en l’àmbit de la convivència ciutadana o social, per evitar la iniciació de litigis en els jutjats (per exemple conflictes en l’espai públic com contaminació acústica, incivisme, entre altres coses).

d) Els conflictes derivats d’una diferent interpretació de la realitat degut a la coexistència de les diverses cultures presents en la comunitat.

e) Qualsevol altre conflicte de caràcter privat en el qual les parts hagin de mantenir relacions personals en el futur, si, raonablement, encara es pot evitar la iniciació d’un litigi en els jutjats o pot afavorir-se’n la transacció.

La meva experiència en l’àmbit de la Mediació es remunta a fa més de 25 anys, inicialment com Advocat especialitzat en Dret Civil i de Família, aplicant-lo especialment en casos de Divorci de mutu acord i, posteriorment, amb els 12 anys de servei públic com a Síndic de Greuges (també conegut com a Defensor del Ciutadà) a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, període en el qual vaig intervenir en més de 1.200 casos.

En l’actualitat segueixo desenvolupant la meva tasca com a Mediador, tant a nivell privat de forma individual, com també en tant que soci d’IMI (Institut de Mediació Integral, SLP).

Paral·lelament, també segueixo desenvolupant la meva activitat mediadora en l’àmbit públic com a mediador homologat pel Centre de Mediació de Catalunya i, fins a finals de 2024, com a informador del Servei d’Orientació a la Mediació (SOM) dependent de l’ICASF (Il·lustre Col·legi d’Advocats de Sant Feliu de Llobregat).

Podràs trobar més informació sobre la meva forma d’entendre la professió i la meva trajectòria professional a la secció “Sobre mi“.