Tot és tot, tots són tots
Quan la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD*), en el seu article 12 expressa literalment que “els Estats Parts reconeixeran que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions que les altres en tots els aspectes de la vida”, la primera cosa que ens diu és que fins avui dia els Estats no reconeixien tots els drets de les persones amb discapacitat. Amb altres paraules, eren reconeguts com a ciutadans de categoria diferent. Uns juguen a la primera lliga i altres, precisament els discapacitats per raó de la seva diferència, juguen en lligues distintes, evidentment inferiors.
El segon mandat, ara ja normatiu i vinculant derivat del preceptiu reconeixement, és que “les persones amb… tenen… en igualtat de condicions que les altres en tots els aspectes de la…”. Ara completem els punts suspensius amb les paraules que manquen: ‘discapacitat‘, ‘capacitat jurídica‘ i ‘vida‘. Conclusió: totes les persones, pel simple i genuí fet de ser-ho, tenim els mateixos drets, tots els drets. Perquè en temps de clarificacions, tots vol dir tots.
La CDPD no s’oblida d’explicar i ordenar la praxi de com dur a terme el fonamental reconeixement de forma real i efectiva. No sols reconeix un dret, sinó que el regularitza per a què els obligats (els Estats amb els seus poders al servei de la ciutadania) els facin reals i possibles en termes d’eficàcia i eficiència, de les quals la ciutadania som creditors corresponsables.
Els i les Síndiques Municipals de Greuges de Catalunya ens sentim plenament vinculats i apel·lats pel mandat taxatiu de l’esmentat article 12 de la CDPD i ens reiterem en la decidida defensa de tots els drets de les persones. Principalment en les que necessiten suport i mesures relatives a l’exercici de la capacitat jurídica fent-ho explicitar als respectius ajuntaments, per a què proporcionin les salvaguardes adequades i efectives per impedir els abusos de conformitat amb el dret internacional en matèria de drets humans.
Fent-nos plenament solidaris amb les persones amb discapacitat recordem als Ajuntaments que les salvaguardes adequades que inspirin les polítiques al respecte han d’assegurar:
1) que les mesures relatives a l’exercici de la capacitat jurídica respectin els drets, la voluntat i les preferències de la persona;
2) que no hi hagi conflicte d’interessos ni influència indeguda;
3) que siguin proporcionades i adaptades a les circumstàncies de la persona;
4) que s’apliquin en el termini més curt possible
5) que estiguin subjectes a exàmens periòdics per part d’una autoritat o òrgan judicial, competent, independent i imparcial.
El Consell de Ministres del 21 de setembre passat el govern va informar sobre l’avantprojecte de Llei , que en correspondència amb l’expressat pretén una reforma de la legislació civil i processal en matèria de discapacitat.
(*) La CDPD és va aprovar a Nova York el 13 de desembre de 2006 i va ser ratificada per l’Estat espanyol el 23 de novembre de 2017. Per tant, està plenament i íntegrament inserida a l’ordenament jurídic i s’ha de complir i fer-se complir pel poder que correspongui.
Carles Dalmau i Ausàs
Ex-Síndic de Greuges de Sant Boi de Llobregat
Aquest article s'ha publicat originàriament a http://www.sindicsdecatalunya.cat