No hi ha drets humans sense conscienciació. Si no passem de les declaracions als fets, de l’ordre noètic al fenomelògic, de la potencia a l’acte sols ens resten paraules. Verba volant. Si les parts involucrades o stakeholders no els fem reals i possibles, no hi ha drets humans. Si no minimitzem els obstacles i resistències per fer que els drets siguin eficaços i eficients, ràpids en la seva realització i supervisió i amb els costos proporcionats, no hi ha drets humans. Seran paraules que la realitat haurà buidat de contingut i de l’èsperit que les va inspirar .
Ateses les evidents resistències i les explícites vulneracions del Drets Humans a tot nivell, també a les ciutats, els subjectes i objectes dels drets humans, les persones, hem de renovar-nos en la practica de la conscienciació. A aquest fin respon aquest article escrit amb motiu del dia Internacional dels drets humans. La comunicació i exigència d’aquest drets ha de ser constant i repetitiva. Fins a setanta vegades set per dir-ho clar. Els agents u operadors dels drets - com s’ens diu darrerament- tenim el deure de comunicar aquesta bona notícia. Tot comunica segons Watslawich, tant la paraula com el silenci. El Síndics hem de comunicar no sols l’existència del Drets i denunciar les vulneracions sinó que tenim l’obligació d’exercir-los i fer-los complir per els propis ciutadans corresponsables i de defensar-los tothora.
Així com en el rigor democràtic de la divisió de poders, el jutjador ha de jutjar i fer cumplir el jutjat, el ciutadà, sobirà, mandatari i origen dels tres poders ha de viure en societat segons els principis i l’acatament als drets humans, respectant-los i fent-los respectar si cal. Es un deure sagrat del qual no és pot dimitir si valorem la pau, la justicia i la lllibertat. Obliga sempre, des de que en tenim consciència fins que deixem de tenir-la. I com a dipositaris d’aquesta missió hem de difondre-la i posar-la al dia per activa i per pasiva, verbal i gestualment i per tots els medis haguts i per haver. És peremtori fer-ho proactivament, amb realisme i esperança. Si, si, he escrit amb “esperança” i hi afegeixo amb militancia en el “compromis-deure-obligació” en l’objectiu comú de l’expansió dels principis que fonamenten els drets i el coneixement dels drets humans un per un i tots en conjunt.
El Síndics i Sindiques, defensors i defensores municipals de greuges o de la ciutadania som, ens sabem o reconeixem com un d’aquelles institucions compromeses i obligades a assolir aquest objectiu. El nostre àmbit territorial de treball son les ciutats i els ciutadans constitueixen la raó de ser dels drets que s’exerceixen, es respecten i es defensen al bell mig de les nostres ciutats.
Els tres pilars on reposen els Drets Humans són, la llibertat, la justícia i la pau. Aquests tres pilars amb diferens proporcions, es composen d’una amalgama d’actituds d’alt valor estratègic per a als humans. Aquestes actituds que han estat llargament desitjades i s’han elaborat amb la tecnologia més preuada -la cultura i l’educació- son d’una extraordinaria volatilitat i avui més que mai tant vital com l’aire que respirem, l’aigua o la llum del sol. El producte d’aquest ingent tasca consisteix en l’accció de respecte per la Dignitat dels membres de la familia humana i el Repecte per als drets iguals i inalienables de cada membre d’aquesta familia.
A la Declaració dels Drets Humans del 10 de desembre de 1948 sobta que la paraula PAU sols s’hagi escrit una vegada. Les al·lusions a la justícia són implícites en tot l’articulat i pel que fa a la llibertat és reitera en la majoria dels 30 articles de que consta la declaració.
Dels tres principis actius per bastir la societat humana, principis i pilars insubstituibles, penso que la pau és la primigènia de la que sorgeixen la llibertat i la justícia. S’objectarà que sense justícia és compromet la llibertat i per tant la pau. Penso que en algun moment de l’evolució, l’esser humà va entendre que el més convenient per a ell, era l’absència de conflicte. Un medi ambient pacífic en el que viure i deixar viure. Estar en pau i ser transmissor d’aquesta forma d’estar en societat. Fent-ho, va aprendre a respectar la llibertat dels altres, que també ho aprenguèren i des de la vivència de la llibertat se’n derivà el gust per la justícia a fi de mantenir l’status quo assolit en termes de pau. Tot plegat ha merescut el transcurs d’uns 35.000 anys aproximadament. La primera gran declaració de que tenim coneixement s’esdevingué el 1285 ac amb motiu del tractat de Cadeix signat entre el impreris hitita i egipci. És el primer tractat diplomàtic del qual se'n té constància escrita, i va ser formalitzat entre el faraó Ramsés II i el rei Huttusilis III, setze anys després de la batalla de Cadeix que va enfrontar a ambdós regnes. Tenim molt incorporat a occident el decàleg de Moisès. Amb tot, no és fins el 1948 que els humans resolem declarar solemnement que tenim i ens devem dignitat. Som acreedors i deutors de la dignitat per el simple i extraordinari fet de ser persones. I en aquest positiu i permament reconeixement consisteix l’avenç tecnològic, en el respecte, un profund i actiu respecte per a totes i cada un dels humans, de les persones, de les seves diferències. Activar el respecte és dignificar la persona respectada o grup de persones alhora que resulta dignificat qui l’exerceix i actua segons aquell principi. Tothom hi guanya: win-win.
La Justicia, la llibertat i la pau són els tres costats d’un triangle que contè l’esséncia i causa eficient del “ser persona” des de les òptiques, política, social i jurídica. aquesta esséncia es la dignitat. Dignitat “per se”, per esser i per estar en comunitat.
El mateix succeeix en les ciutats. Aquestes seran més humanes, més dignes i dignificants dels ciutadans en la mesura que en elles s’exerceixen els drets i les obligacions dimanants del fet de ser ciutadà - persona que viu a la ciutat- en llibertat, justicia i pau.
Enguany, des de el dia 1 a l 11 d’octubre, diferents municipis del principat i en el marc del projecte conjunt i col·laboratiu conegut com “ Ciutats constructores de Pau” acolliren a sis activistes per la pau amb la finalitat de conscienciar a la ciutadania sobre l’importancia de la lluita per la construcció de la pau i els drets humans tot sensibilitzant a les seves poblacions sobre aquest tema i donara conèixer les experiències dels activistes per la pau per a la prevenció de conflictes, els acords de pau i el manteniment d’una pau duradora.
Ara i aquí, els Síndics, ajustant-nos a les realitats de cada municipi també fem, com s’ha dit, una tasca continuada de conscienciació. Ho fem tot traslladant a la ciutadania la important idea que son ells, cada un d’ells i no els altres, els veritables constructors de la pau. Heus aci la corresponsabilització social. Ho són en tant que persones dignes i dignificants, en tant que membres d’una familia, d’una comunitat de veïns, d’una associació, una ampa, un consell de barri, una comissió de festes o un colectiu reivindicatiu, un partit polític o una plataforma. La ciutadania a ciutat s’exerceix 24 hores al dia 365 dies l’any vivint i convivent amb llibertat, justicia i pau. Que la societat on vius sigui digna exigeix la teva conscienciació, ciutadà que m’has llegit. No miris enfora, al Ajuntament o al parlament, primer mira`’t a tu. Passa-ho als teus amics, coneguts i saludats. Prent-ne consciència i actúa. Actúa ja. Altrament no hi han drets humans.