Una Associació, com passa a una persona, una família i una comunitat de veïns, en el decurs de la seva vida es veurà involucrada en conflictes o en períodes conflictius.
Tant les persones físiques com les associacions o persones jurídiques intervenen en els conflictes de forma passiva i activa per causes endògenes, exògenes o per ambdues alhora. En són part o, dit d’una altra manera, formen part d’un problema, situació, conflicte o plet.
La legitimació de les associacions com a part legalment reconeguda i susceptible de sotmetre’s a un procés de mediació deriva de la Llei 15/2009 de 22 de juliol de mediació en l’àmbit del dret privat, a l’article 2.2 a):
“La mediació civil a la qual fa referència aquesta llei comprèn qualsevol tipus de qüestió o pretensió en matèria de dret privat que es pugui conèixer en un procés judicial i que es caracteritzi perquè s’hagi trencat la comunicació personal entre les parts, si aquestes han de mantenir relaciones en el futur i, particularment, entre d’altres: a) els conflictes relacionals sorgits en l’àmbit de les associacions i fundacions.”
Convinguem ja des d’ara que el conflicte en si mateix és normal, forma part de l’existència, del ser i estar amb un mateix i en societat o associat. Les entitats, com les persones, som ens complexos. No comprendre-ho ni acceptar-ho és l’origen de moltes tensions, càrregues i confrontacions i sempre constitueix la gènesi o els símptomes dels conflictes relacionals o de la comunicació.
Els mediadors sabem que els conflictes tenen solucions (en plural); sembla evident. Igualment sabem acompanyar les parts en la construcció de les solucions o els acords; una tasca no tant evident. En un procés de mediació, basat en la combinació dels principis de voluntarietat de les parts, la imparcialitat de la persona mediadora, la confidencialitat, el caràcter personalíssim i la bona fe, hi intervenen factors molt diversos. A més a més dels principis legals esmentats, hi interactuen els principis, interessos i necessitats de les parts. Es prenen en consideració, entre altres, els aspectes emotius, socials, relacionals i de la comunicació així com els jurídics que legítimament viuen cada un dels subjectes involucrats.
La mediació és un sistema de resolució de conflictes. Per alguns és qualificat d’alternatiu, que pretén restablir la comunicació i la relació entre les parts i facilitar els treballs sobre els punts conflictius amb la finalitat que les persones o les associacions que van endinsar-se en els laberints dels conflictes cerquin els fils d’Ariadna particulars per a dissipar les resistències i albirar la solució a través de la construcció d’uns acords sostenibles.
Com a Síndics/ques o Defensors/es de la ciutadania emprem la mediació i les tècniques ADR (Alternative Dispute Resolution), estem amarats de la cultura de la Pau i acompanyem la ciutadania a la recerca de les solucions amistoses convençuts que moltes situacions qualificades de conflictes, com diria John Paul Laderach, més que conflictes són “enrredos” en els quals ens posem aquests meravellosos éssers complexos que som les persones i, per tant, les associacions.
(Article original Gener 2016)